Pauta per a l'ús dels encapçalaments de noms geogràfics

1. INTRODUCCIÓ

La primera font per a introduir una matèria al nostre catàleg és LEMAC (Llista d'encapçalaments de matèria en català).

Per aclariments sobre matèries se seguiran les pautes que realitza la Biblioteca de Catalunya enllaçades a la pàgina de LEMAC recollides al Manual de la LEMAC.

Per l'aclariment de l'ús dels encapçalaments geogràfics i la seua aplicació, encara que seguim les recomanacions del Manual, assenyalarem ara en aquest document les pautes bàsiques d'utilització dels encapçalaments geogràfics.

2. REGLES GENERALS PER A ENCAPÇALAMENTS GEOGRÀFICS

IDIOMA

Es farà servir la forma catalana del nom d'un lloc sempre que hi haja una d'ús general. En cas de dubte, es farà servir la forma vernacla.

Florència --> i no Firence

Per a la consulta dels noms geogràfics en la forma catalana es buscarà a la enciclopèdia.cat (Grup Enciclopèdia Catalana). Si no es troba ací s'han de consultar altres fonts com per exemple l'Atles universal o el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya.

Els noms geogràfics que no tenen forma catalana s'establiran en la llengua vernacla.

ORDRE DE CITACIÓ DELS ELEMENTS

L'ordre de citació serà normalment en primer lloc la part distintiva del nom, excepte si en les fonts (enciclopèdia.cat, Atles, Nomenclàtor) el nom geogràfic estiga indexat de forma directa. Ex.: Riu de la Plata (font: GEC)

Ferrera, Vall (Catalunya) --> i no Vall Ferrera

Mèxic, Golf de --> i no Golf de Mèxic

Hudson, Estret de --> i no Estret de Hudson

ARTICLES INICIALS

L'article inicial d'un nom geogràfic amb la forma catalana s'ha d'ometre sempre. En el cas de noms sense forma catalana, el manteniment o omissió dependrà del tractament que se li done al nom en les fonts consultades. Ex.:

The Fens (Gran Bretanya) --> En les fonts consultades apareix així

Los Angeles (Estats Units d'Amèrica) --> És el nom oficial de la ciutat

Hospitalet de Llobregat --> i no L'Hospitalet de Llobregat

ADDICIONS AL NOM GEOGRÀFIC

La regla general serà que els noms geogràfics portaran un qualificador entre parèntesi.

S'afegirà al nom d'un lloc el nom d'un lloc major, normalment el país en el qual està localitzat. Ex.:

Roma (Itàlia) --> Forma d'encapçalament de ciutat

Si es considera necessari per identificar el lloc (com el cas d'una comunitat dins d'una ciutat), s'anotarà el nom d'un lloc menor adequat abans del nom del lloc major especificat com una addició a les regles anteriors.

Hyde Park (Chicago, Illinois)

Chelsea (Londres, Anglaterra)

DISTINCIÓ ENTRE NOMS DE LLOCS IDÈNTICS

Si l'addició del lloc més gran és insuficient per distingir entre dos o més llocs amb el mateix nom, s'inclourà una paraula o frase que s'use comunament per fer la distinció entre aquests. Ex.:

Villaviciosa de Odón (Madrid)

Villaviciosa de Córdoba (Andalusia)

En el cas de llocs idèntics als que no se'ls puga distingir de la forma anterior, s'ha d'anotar el nom de lloc més gran per fer la distinció. En el cas de llocs d'Espanya, s'afegirà la comunitat autònoma a la qual pertany. Ex.:

Mèrida (Mèxic)

Mèrida (Extremadura)

Mèrida (Veneçuela)

En el cas de llocs idèntics als que no se'ls puga distingir de la forma anterior, s'ha d'anotar el nom d'un lloc menor adequat com la província, departament, etc., abans del nom del lloc major. Ex.:

Friedberg (Baviera, Alemanya)

Friedberg (Hesse, Alemanya)

REGNES HISTÒRICS I CIUTATS ANTIGUES

Els regnes històrics que es troben enterament situats en una jurisdicció actual es dividiran sota aquesta jurisdicció moderna a la que pertanyen. Si el regne històric no coincideix amb la jurisdicció actual o es més extens, s'utilitzarà directament la subdivisió corresponent al regne. Ex:

Lléo (Regne)

650 #7 |aHeràldica|zLléo (Regne)|2lemac

650 04 |aHeràldica|zCastella i Lleó |zLléo (Regne) --> No

Per a les ciutats antigues el qualificador serà (Ciutat antiga) i s'utilitzarà la forma del nom més nomenada en les fonts. Ex.:

Cartago (Ciutat antiga)

No s'utilitzarà el nom antic d'una ciutat quan es sàpiga amb certesa que l'emplaçament original de la ciutat és el mateix que l'actual. Ex.:

Cadis --> i no Gadir

Troya (Ciutat antiga)

650 #7 |aCeràmica antiga|zTurquía |zTroya (Ciutat antiga)|2lemac

EXCEPCIONS EN ELS ENCAPÇALAMENTS GEOGRÀFICS

En els sis casos següents: Austràlia, Canadà, Espanya, Estats Units, Gran Bretanya i Malàisia que el qualificador serà l'estat, la província, la comunitat autònoma o el país constituent i no el país al qual pertany el lloc.

Austràlia --> el qualificador serà l'estat
Canadà  --> el qualificador serà la província
Espanya --> el qualificador serà la comunitat autònoma
Estats Units d'Amèrica --> el qualificador serà l'estat
Gran Bretanya --> el qualificador serà el país constituent
Malàisia -->el qualificador serà l'estat

Austràlia, Canadà, Estats Units i Malàisia:

En el cas d'un nom d'estat o província no es farà cap addició:

Territori del Nord --> És un estat d'Austràlia (Northern Territory)

Ontario --> És una província de Canadà

Texas --> Estat dels Estats Units

Altres llocs:

Si el lloc es troba en un estat, província o territori, etc., d'un dels països enumerats anteriorment, s'afegirà el nom de l'estat, etc. en el qual està localitzat. Ex.:

Darwin (Territori del Nord) -->Ciutat d'Austràlia situada en el Northern Territory

Alexandria (Virgínia) --> Ciutat dels Estats Units situada en l'estat de Virginia

Llocs en Gran Bretanya:

S'utilitzarà l'encapçalament de Gran Bretanya per a obres que tracten del Regne Unit en general. Per a la resta de casos l'entrada seran els noms dels països constituents:

Irlanda del Nord, Anglaterra, Escòcia i Gal·les

Per als llocs compresos en aquestes parts del Regne Unit, afegirem al lloc entre parèntesi la part a la qual pertanyen. Ex.:

Dorste (Anglaterra)

Bangor (Irlanda del Nord)

Powys (Gal·les)

3. FORMA ESTABLERTA PER A NOMS ESPANYOLS

Les formes establertes seran les que apareixen en la taula següent.

En el cas que el nom geogràfic siga una comarca el qualificador entre parèntesi serà la comunitat a la qual pertany aquesta comarca. Aquest nom anirà sense article. Ex.:

651 #4 |aBaix Maestrat (Comunitat Valenciana)

651 #7 |aAlt Empordà (Catalunya)|2lemac

651 #4 |aSafor (Comunitat Valenciana)

651 #4 |aLa Safor (Comunitat Valenciana) --> No acceptat amb article inicial

651 #4 |aSafor, La (Comunitat Valenciana) --> No acceptat amb article posposat

EXEMPLES

651 #4 |aValència (Comunitat Valenciana)|xArqueologia

651 #7 |aBarcelona (Catalunya: Província)|vMapes|2lemac

651 #7 |aLugo (Galícia : Província)|xEmigració i immigració|2lemac

Es tracta d'un estudi sobre l'emigració a la província de Lugo

651 #7 |aLugo (Galícia)|xEmigració i immigració|2lemac

Es tracta d'un estudi sobre l'emigració a la ciutat de Lugo

4. FORMA ESTABLERTA PER A NOMS DE COMARQUES VALENCIANES

Consideracions:

• Com a matèries (651), totes les comarques porten darrere (Comunitat Valenciana):
  • Costera (Comunitat Valenciana)
  • Ports (Comunitat Valenciana)
  • Horta (Comunitat Valenciana)
• Els noms aniran sense article inicial.
• S’utilitzarà la forma valenciana, com en qualsevol altre topònim, encara que algunes tinguen el nom oficial en castellà. Per exemple: Foia de Bunyol i no Hoya de Buñol.

Les formes establertes seran les que apareixen en la taula següent:

* Quan es parle en general de les tres comarques, utilitzarem la forma Horta

5. NOM GEOGRÀFIC COM SUBENCAPÇALAMENT DE MATÈRIA

Fins ara hem vist la forma establerta del nom geogràfic com encapçalament principal o com matèria principal. Però, veurem ara la utilització d'un nom geogràfic com subencapçalament.

La pràctica habitual en la majoria de biblioteques universitàries és utilitzar la subdivisió geogràfica indirecta. D'aquesta manera la visualització de l'índex de matèria és més coherent, se situa el nom geogràfic més menut sota la divisió de primer ordre com el país o la divisió corresponent. Ex.:

650 #7 |aBotànica|zBrasil|zMato Grosso|2lemac --> estudi botànic de l'estat brasiler de Mato Grosso

650 #4 |aBotànica|zComunitat Valènciana|zMorella --> estudi botànic de Morella

650 #7 |aDemografia|zMúrcia (Comunitat autònoma)|2lemac --> es refereix a un estudi demogràfic de la Comunitat de Múrcia

650 #7 |aMigració rural|zCastella i Lleó|zSegòvia (Província)|2lemac --> es refereix a un estudi sobre l'emigració rural en la província de Segovia

No s'inclouran més de dos nivells de susbdivisió geogràfica, i el primer nivell serà el país i el següent el lloc més menut. Ex.:

650 #7 |aBotànica|zItàlia|zSicília|zPalermo|2lemac --> No

650 #7 |aBotànica|zItàlia|zPalermo|2lemac --> Sí

Universitat de València - Servei de Biblioteques i Documentació- Tecnologia, normalització i sistemes
Última actualització, 18/10/22