5.5.2 Exporgament de revistes en paper

Introducció

Existeixen nombroses col·leccions de revistes duplicades entre les biblioteques de la UV. Part d'aquestes duplicitats es deuen a la necessitat que va haver-hi, abans de la generalització de les revistes electròniques, de tenir determinats títols en diverses biblioteques, perquè era l'única manera de donar accés a la informació. L'edició electrònica superà en bona part aquest problema i el servei de subministrament d'articles va solucionar el problema d'accés per a fons retrospectius i títols que no tenien disponible una versió electrònica.

El primer pas que es va donar va ser cancel·lar les subscripcions duplicades entre centres o solapades amb subscripcions electròniques. Una altra acció important va ser acordar concentrar tots els números d'un títol en una única biblioteca, prioritzant la col·lecció més completa. Algunes biblioteques van fer aquesta tasca amb determinats títols, però no s'ha dut a terme un procés sistemàtic d'eliminació de solapaments en tot l'SBD.
Reduir el nombre de còpies destinades a la conservació i concentrar tots els números disponibles d'una revista en una única col·lecció en una de les biblioteques de l'SBD, presenta els següents avantatges:

1. Reducció de l'espai dedicat a la conservació
2. Simplificació de la gestió de la col·lecció a les biblioteques (recomptes, neteja, etc.)
3. Millor presa de decisions al no haver de dubtar entre diverses biblioteques per a realitzar la petició
4. Simplificació de la comunicació amb l'usuari respecte als fons disponibles.

Criteris per a decidir la biblioteca de conservació

Els criteris generals per a decidir quina biblioteca assumirà la conservació son els següents

1. La col·lecció més completa front a la menys completa
2. La biblioteca amb una major vinculació temàtica a la de menor vinculació
3. Els exemplars no enquadernats front als enquadernats
4. Cada biblioteca assumirà les revistes editades per dels centres i departaments que té vinculats
5. La BH assumirà preferentment la premsa històrica i els títols multidisciplinaris editats per la institució (Anales de la Universidad de Valencia, etc.) 
6. La Biblioteca de Ciències Socials assumeix de manera general la conservació de fonts estadístiques
7. De les revistes publicades per la Universitat de València es conservaran dues còpies: una còpia primària el més completa possible, una secundària que es tractarà de ser completa, però sempre amb exemplars ja presentas a la primària

(Reunió del 21.06.2022)

Volum de duplicats

Per a conèixer el volum dels títols afectats per aquesta situació es realitzen informes en Analytics de les revistes que tenen com a ubicació més d'una biblioteca, excloent les següents ubicacions:

• Biblioteca del Campus d’Ontinyent (per la seua ubicació cal valorar la dificultat d'accedir als fons d'altres biblioteques).
• Arxiu Històric (No hi ha seguiment de la subscripció)
• Biblioteca Dipòsit (Exemplars catalogats com a monografies)
• Seccions centrals
• Sense ubicació (marcats per a esborrar)

El total de títols susceptibles d'estudi és de 2.063.

Títols solapats en cada biblioteca

La següent taula mostra el nombre de títols duplicats existents en cada biblioteca. La que té un major nombre de títols solapats amb altres biblioteques és la Biblioteca d’Humanitats amb més d'1.000, la major part d'ells amb la Biblioteca de Ciències  Socials i la Biblioteca Històrica. 

Nombre de títols duplicats per biblioteca el maig de 2022

En total hi ha duplicats 2.063 títols que corresponen a més de 4.677 registres de fons. No és possible calcular els metres lineals que suposaria aquesta eliminació de duplicats.

S'ha elaborat una taula que indica els solapament entre les diferents biblioteques. S'ha de tindre en compte que pot estar també en altres biblioteques a més de les dues indicades.

Aquesta taula representa la situació el maig de 2022

Eliminació de revistes en paper i en versió electònica

Una altra manera de simplificar la col·lecció de revistes en paper sense reduir el servei que oferim a les persones usuàries és eliminar els exemplars en paper que existeixen en versió electrònica. És una mica complicat obtindre aquestes dades en Alma, però finalment s'ha aconseguit obtenir un llistat creuant els títols normalitzats tant dels bibliogràfics en paper com electrònics. És convenient plantejar aquesta possibilitat en dos grups diferents: les revistes electròniques subscrites i les revistes electròniques d'accés obert.

Revistes electròniques subscrites

La subscripció de revistes electròniques té el seu principal auge en els primers anys del segle XXI. En moltes ocasions aquestes subscripcions ofereixen accés als continguts a partir d'una data concreta (1995 en el cas d'Elsevier, 1997 en el cas de Springer). Les col·leccions impreses s'inicien amb regularitat a partir dels anys 1980, per la qual cosa hi ha un període de temps en el qual només hi ha un accés als continguts en suport paper.

L'accés a llarg termini a les subscripcions electròniques depèn dels termes de la llicència d'ús, concretament de si es contempla o no drets d'arxiu (accedir si un dia es cancel·la la subscripció). El més habitual és no disposar d'aquests drets i que, si un dia es cancel·la la subscripció electrònica, no hi haja accés a aqueix contingut.

Una possible solució que s'està explorant és fer aquesta conservació en paper a nivell consorci i fer un repartiment de títols a nivell consorci BUVAL.

S'han identificat aproximadament un total 2295 títols dels quals es té fons en paper i amb un portafoli electrònic en alguna de les principals plataformes subscrites.

Elsevier

La subscripció de ScienceDirect es realitza l'any 2003, donant accés als continguts des de l'any 1995. Les subscripcions en paper que estaven també en electrònic es van cancel·lar de forma generalitzada l'any 2006, per la qual cosa van quedar uns 10 anys solapats en electrònic i paper.

Pel que respecta a la Freedom Collection, contingut de l'actual llicència de l'Acord Transformatiu, fins l'any 2012 es van mantenir els drets d'arxiu. En 2013 es va perdre aqueix dret per una rebaixa en el preu. Pel que, de manera general no hi haurà versió en paper dels continguts sense drets d’arxiu.

Springer

En aquest cas la cobertura electrònica comença de manera general en 1997 i la subscripció en paper es cancel·la en 2007. Es mantenen els drets d'arxiu per a tota la subscripció. A l’igual que en el cas d'Elsevier, es poden eliminar els fons en paper de 10 anys

Revistes electròniques d'accés obert

Durant els últims anys les entitats públiques han apostat per l'accés obert i gratuït a les seues publicacions. La generalització del programari OJS o similar per a la difusió de les publicacions seriades ha creat un sistema d'accés als continguts molt més estable del que s'ha tingut fins a dates recents.

Aquestes institucions, en moltes ocasions, han procedit a una digitalització retrospectiva, per la qual cosa està accessible en molts casos la col·lecció completa i amb voluntat de romandre accessibles al llarg del temps. Això afecta especialment a publicacions d'universitats espanyoles, el CSIC i algunes societats científiques.

El creuament de dades entre la col·lecció en paper la col·lecció electrònica es realitza pels títols normalitzats i llança unes dades parcials: només mostra el que està activat en Alma, no tot el realment disponible en accés obert, perquè es va decidir no activar de forma generalitzada les col·leccions gratuïtes. Però es poden obtenir llistats per centres editors, etc.

De moment s'han identificat aproximadament 400 títols, però en poden ser molts més si es tingueren en compte les revistes gratuïtes no incloses en el catàleg.

Documents relacionats

Primer informe

Presentació reunió 21.06.2021

Procediments.

• Fons posteriors a 1959 
• Fons fins a 1959 (fons antic)

Cronograma (primer llistat)

Informe Analytics
    Requereix identificació prèvia a Alma i obrir Analytics

Drive amb les dades creuades. 

Conté sis pestanyes:

1. Fondos duplicados: tots els títols que tenen holdings en més d'una biblioteca

2. Fondos múltiples eliminables: Fons que estan en més de tres biblioteques i, per la data de publicació, es pot deixar únicament una còpia i eliminar la resta

3. Cruce P-E total: Tots els títols on concideix com a mínim un registre de fons i un portafoli electrònic (no inclou únicament les subscripcions)

4. Cruce P-E Elsevier: Part del conjunt total que correspon únicament a la col·lecció de revistes d'Elsevier

5. Cruce P-E Springer: Part del conjunt total que correspon únicament a la col·lecció de revistes de Springer

6. Leyenda de colores: explica els valors dels colors utilitzats les dues primeres pestanyes.

Títols: llistat inicial i biblioteques de conservació (Es comença pels títols presents a més de tres biblioteques)