1XX - Entrada principal (Tots els materials)
- DIANA FERRANDIS NIEVES
- anjati
- DIEGO MARGAIX ARNAL
Informació addicional: pautes UJI
1XX - 7XX - CREADORS
Els punts d’accés per als creadors (persones, famílies o entitats corporatives responsables de la creació d’una obra), són elements bàsics que heu de detallar de la següent manera:
- Feu sempre un punt d’accés per al creador que té la primera responsabilitat principal reconeguda, o que apareix mencionat en primer lloc al document.
- Recordeu que per fer un punt d’accés autoritzat, la informació ha d'estar sempre inclosa a la descripció.
- Els catalogadors poden incloure addicionalment en camps 7XX els punts d'accés autoritzats addicionals per a la resta de creadors a més del bàsic.
$e -Terme de relació
Mencioneu en un $e (100 i 110) la funció dels creadors mitjançant un designador de relació normalitzat, en 
català, sense cap abreviatura ni concordança de gènere.
Vegeu el llistat a l'Apendix I de RDA.
En cas de l'Església catòlica, per exemple, el $e no és aplicable:
En les entrades secundàries (7XX) l'únic terme de relació obligatori és el de creador, les altres funcions són recomanables si es té clara la funció.
Aquests subcamps ($e) són repetibles, introduïu les funcions en l'ordre segons la seua implicació en l'obra, en l'expressió, en la manifestació o en l'ítem (ordre OEMI)
Si en els apèndixs no figura cap designador de relació apropiat podeu assignar el nom d'un element RDA com a designador de relació, per exemple: “creador” o “editor”, si és el terme més aproximat per expressar la relació.
El designador "entitat editora" només es pot utilitzar quan l’entitat corporativa té una responsabilitat que va més enllà del fet de publicar.
Si la naturalesa de la relació no es pot determinar fins i tot a nivell general, no assigneu un designador de relació.
1.1. Compiladors com a creadors
Tingueu en compte que hi ha casos en què la figura del compilador (persona, família, o entitat responsable de la creació d'obres noves com bibliografies o directoris) es considera creador → feu-ne doncs una 1XX.
No ho confongueu amb un editor, que es considera un contribuïdor (7XX), ja que fa contribucions a una expressió d'una obra revisant o clarificant-ne el contingut, o seleccionant i posant juntes obres d'un o de diversos creadors.
1.2. Adaptadors com a creadors
Les adaptacions, revisions, etc. que canvien substancialment la natura o el contingut d’una obra, resultant-ne una obra nova, també es consideren fetes per creadors (camp 1XX), no per contribuïdors (camp 7XX):
Per a persones, famílies o entitats que fan contribucions a una expressió concreta d'una obra (editors, traductors, etc.) vegeu camps 7XX
COMPILACIONS
No confongueu una compilació amb una obra feta en col·laboració.
Es dóna el contingut en un camp 505, si és factible. Es proporciona un punt d’accés autoritzat analític per a l'obra predominant o la primera si representa una part important del recurs. Opcionalment podeu donar altres punts d’accés analítics d’altres obres de la compilació.
No s'aplica en el cas de:
- antologies de poesia
- himnaris
- actes de congressos
- revistes
- col·leccions d'entrevistes o cartes
- capítols de multivolums
- recursos similars
Segons el tipus de compilacions, creeu els punts d'accés següents:
a) Si l’obra és una compilació d’obres de diferents creadors amb títol col·lectiu:
Elaboreu el punt d’accés autoritzat que representa l’obra usant el títol preferit de la compilació (245)
b) Si l'obra és una compilació d’obres de diferents creadors sense un títol col·lectiu:
- Elaboreu punts d’accés separats per a cadascuna de les obres, proporcionant el títol preferent de cadascuna de les mateixes.
- En aquest cas, indiqueu al camp 245 la menció de responsabilitat després de cada títol, separant les diferents obres amb un punt:
c) Si l'obra és una compilació d'obres d'un mateix autor que inclou, o que es presenta com si inclogués, les seves obres completes:
- Enregistreu el títol col·lectiu convencional "Obres"
- Si la compilació és o pretén incloure l'obra completa d'una persona en un gènere concret, useu un títol col·lectiu específic: "Assaigs", Novel·les", "Poesia", "Teatre", etc.
d) Si l'obra és una compilació de dues o més obres d’un mateix autor, amb o sense títol col·lectiu (que no són ni pretenen ser compilacions de les seves obres completes):
- Creeu punts d’accés per a totes les obres incloses, proporcionant-ne el títol preferit de cadascuna de les mateixes
- Addicionalment, identifiqueu les obres de la compilació de manera col·lectiva registrant un títol col·lectiu convencional seguit de “Seleccions”.
e) Si l'obra consisteix en dues o més parts d’una obra:
- Si aquestes estan numerades consecutivament i si cada part s’identifica per un terme general i un número, elaboreu un punt d’accés combinant el títol preferit que representa l’obra i el títol preferit de la seqüència de les parts:
- Si les parts no estan numerades o si no estan numerades consecutivament, elaboreu punts d’accés separats per a cadascuna de les parts i, addicionalment, identifiqueu-les col·lectivament mitjançant un punt d’accés construït combinant el punt d’accés que representa l’obra i el títol col·lectiu convencional “Seleccions”:
110 - ENTITATS CORPORATIVES COM A CREADORS
a) Entitats corporatives que es consideren creadors
Les entitats corporatives es consideren creadors quan són responsables d'originar, editar o causar l'emissió d'obres que entren en una o més de les següents categories:
a) obres de naturalesa administrativa que es refereixen a alguns dels següents aspectes de l'entitat mateixa:
i) les seues polítiques internes, procediments, finances i/o operacions
ii) les seues oficines, personal i/o membresía (p. ex., directoris)
iii) els seus recursos (p. ex., catàlegs, inventaris)
b) obres que registren el pensament col·lectiu de l'entitat (p. ex., informes de comissions, comités; declaracions oficials de postura sobre polítiques externes; normes)
c) obres que registren audiències dirigides per entitats legislatives, judicials, governamentals i altres
d) obres que informen l'activitat col·lectiva d'
i) una conferència (p. ex., actes, recopilacions de treballs)
ii) una expedició (p. ex., resultats d'una exploració, investigació)
iii) un esdeveniment (p. ex., una exposició, fira, festival) que responga a la definició d'una entitat corporativa sempre que la conferència, expedició o esdeveniment estiga esmentat en l'ítem que es descriu
e) obres que resulten de l'activitat col·lectiva d'un grup d'intèrprets que actuen com un tot, on la responsabilitat del grup va més enllà de la mera interpretació, execució, etc.
f) obres cartogràfiques que s'originen en una entitat corporativa diferent d'una entitat que simplement siga responsable de la seua publicació o distribució
g) obres legals dels següents tipus:
i) lleis
ii) decrets d'un cap d'estat, cap del poder executiu o entitat executiva governant
iii) avantprojectes i projectes legislatius
iv) reglaments administratius
v) constitucions, cartes de fundació, etc.
vi) reglaments de tribunals
vii) instruccions als jurats, acusacions, processos i sentències dels tribunals.
h) obres d'art reconegudes per dues o més artistes actuant com una entitat corporativa.
b) Autoritats Governamentals i Religioses Considerades Creadors:
Les autoritats governamentals i religioses es consideren creadors quan són responsables dels següents tipus de comunicacions oficials:
a) comunicacions oficials de caps d'estat, caps de govern, governants de territoris dependents o ocupats, caps d'organismes internacionals (p. ex., missatges a les legislatures, proclamacions, ordres executives)
b) comunicacions oficials de papes, patriarques, bisbes, etc. (p. ex., instruccions, decrets, cartes pastorals, butlles, encícliques; missatges oficials a concilis, sínodes)
$a Nom de congrés o nom de jurisdicció com a element d'entrada
$n, $d i $c: número, data i lloc del congrés
Número del congrés ($n)
- Un número de congrés és una designació de la seqüència d’un congrés dins d’una sèrie de congressos.
- Enregistreu el número ordinal en català (accent obert) de la següent manera:
singular | plural | ||
masculí | femení | masculí | femení |
1r | 1a | 1rs | 1es |
2n | 2a | 2ns | 2es |
3r | 3a | 3rs | 3es |
4t | 4a | 4ts | 4es |
5è | 5a | 5ns | 5es |
A partir del 5 se segueix el mateix paradigma:
-è | -a | -ns | -es |
Recordeu que l'ordinal ha de concordar en gènere amb el nom genèric de congrés:
Data del congrés ($d)
Una data de congrés és la data o el rang de dates en el qual s’ha celebrat un congrés, unes jornades, una reunió, una exposició, una fira, un festival, etc.
Lloc del congrés ($c)
La localització del congrés és la localitat on se celebra un congrés, unes jornades, una reunió, una exposició, una fira, un festival, etc.
$j -Terme de relació
Mencioneu sempre en un $j la funció dels creadors mitjançant un designador de relació normalitzat, vegeu el llistat a l'Apèndix I de RDA (en català, sense cap abreviatura ni concordança de gènere).
En les entrades secundàries (7XX) l'únic terme de relació obligatori és el de creador, les altres funcions són recomanables si es té clara la funció.
--------------------------
Juny de 2018
Basat en: Pautes de catalogació del CCUC en RDA
SERVEI D'INFORMÀTICA - UNIVERSITAT DE VALÈNCIA - www.uv.es/siuv