1XX - Entrada principal (Tots els materials)
Informació addicional: pautes UJI
Els subcamps Obligatoris per la 100 són $a, $e i els Obligatoris si Aplicables són $b, $c, $d, $q, $j
Els subcamps Obligatoris per la 110 són $a, $e i els Obligatoris si Aplicables són $b, $c, $d, $n
1XX - 7XX - CREADORS
Els punts d’accés per als creadors (persones, famílies o entitats corporatives responsables de la creació d’una obra), són elements bàsics que heu de detallar de la següent manera:
En el cas de la UV, s'aconsella fer-ho amb el professorat propi.
$e -Terme de relació
Mencioneu en un $e (100 i 110) la funció dels creadors mitjançant un designador de relació normalitzat, en català, sense cap abreviatura ni concordança de gènere.
Vegeu el llistat a .
En cas de l'Església catòlica, per exemple, el $e no és aplicable:
Ex:
110 2# $$aEsglésia Catòlica.$$bPapa (2013- : Francesc)
En les entrades secundàries (7XX) l'únic terme de relació obligatori és el de creador, les altres funcions són recomanables si es té clara la funció.
Ex.:
100 1# $$aSmith, J.,$$eautor
100 1# $$aAlomar Serra, Joana,$$eautor
100 1# $$aAntoni, Giovanni Antonio de,$$dactiu 1554-1580,$$eautor
Aquests subcamps ($e) són repetibles, introduïu les funcions en l'ordre segons la seua implicació en l'obra, en l'expressió, en la manifestació o en l'ítem (ordre OEMI)
Ex:
100 1# $$aAhtila, Eija-Liisa,$$d1959-$$ecineasta,$$eguionista
Si en els apèndixs no figura cap designador de relació apropiat podeu assignar el nom d'un element RDA com a designador de relació, per exemple: “creador” o “editor”, si és el terme més aproximat per expressar la relació.
Nom personal com a creador:
Ex.:
100 1# $$aTorra Garrido, Maria Antònia,$$ecreador
245 13 $$aLa Bruixeta i el druida /$$ccreadora: Maria Antònia Torra Garrido ; il·lustrador: Josep Soriano
Entitat corporativa com a editor:
Ex.:
100 1# $$aBonet, Paula,$$d1980-$$eautor
245 10 $$aQué hacer cuando en la pantalla aparece the end /$$cPaula Bonet
264 #1 $$aBarcelona :$$bLunwerg,$$c2014
710 2# $$aLunwerg Editores,$$eeditor
El designador "entitat editora" només es pot utilitzar quan l’entitat corporativa té una responsabilitat que va més enllà del fet de publicar.
Ex:
710 2 $$aPrensas de la Universidad de Zaragoza,$$eentitat editora
710 2 $$aInstitució Alfons el Magnànim,$$eentitat editora
710 2 $$aInstitució Valenciana d'Estudis i Investigació,$$eentitat editora
Si la naturalesa de la relació no es pot determinar fins i tot a nivell general, no assigneu un designador de relació.
Ex.:
245 00 $$aCruz, tratado de pediatría /$$c[editores:] Manuel Moro Serrano, Serafín Málaga Guerrero, Luis Madero López
246 30 $$aTratado de pediatría
250 ## $$a11a edición
...
700 1# $$aMoro Serrano,Manuel,$$eeditor literari
700 1# $$aMadero, L.$$q(Luis Madero López),$$eeditor literari
700 1# $$aMálaga Guerrero, Serafín,$$eeditor literari
700 1# $$aCruz Hernández, Manuel
Nota: a les pàgines introductòries explica el paper de Manuel Cruz Hernández com a primer director de l'obra, però en l'actualitat ja no hi té cap responsabilitat en el contingut.
1.1. Compiladors com a creadors
Tingueu en compte que hi ha casos en què la figura del compilador (persona, família, o entitat responsable de la creació d'obres noves com bibliografies o directoris) es considera creador → feu-ne doncs una 1XX.
No ho confongueu amb un editor, que es considera un contribuïdor (7XX), ja que fa contribucions a una expressió d'una obra revisant o clarificant-ne el contingut, o seleccionant i posant juntes obres d'un o de diversos creadors.
Ex.:
100 1# $$aQuezada, Mario A.,$$ecompilador
245 10 $$aDiccionario del cine mexicano :$$b1970-2000 /$$cMario A. Quezada, compilador
El document no conté les actes del congrés:
Ex.:
245 14 $$aThe Congress of Catalan Traditional and Popular Culture (1981-1982) /$$csummary and explanatory texts prepared by Jacqueline Hall
711 2# $$aCongrés de Cultura Tradicional i Popular$$n(1r : $$d1981-1982 : $$cBarcelona, Catalunya)
1.2. Adaptadors com a creadors
Les adaptacions, revisions, etc. que canvien substancialment la natura o el contingut d’una obra, resultant-ne una obra nova, també es consideren fetes per creadors (camp 1XX), no per contribuïdors (camp 7XX):
Ex.:
100 1# $$aNavarro Durán, Rosa,$$d1947-$$eautor
245 10 $$aQuién es Don Quijote de la Mancha /$$cadaptación de Rosa Navarro Durán ; ilustraciones de Mercè Arànega
700 1# $$iAdaptació de (obra):$$aCervantes Saavedra, Miguel de, $$d1547-1616.$$tDon Quijote de la Mancha
700 1# $$aArànega, Mercè,$$d1948-$$eil·lustrador
Per a persones, famílies o entitats que fan contribucions a una expressió concreta d'una obra (editors, traductors, etc.) vegeu camps 7XX
COMPILACIONS
No confongueu una compilació amb una obra feta en col·laboració.
COMPILACIÓ:
Normalment en una compilació, a partir de la informació trobada en el recurs, s'indica clarament qui ha creat què, o apareix la menció del compilador o editor literari clarament identificada.
Una obra pot tenir sis autors a la portada, però si en el sumari (o taula de contingut) s’atribueixen capítols diferents a cada persona, llavors l’obra és una compilació.
COL·LABORACIÓ:
Per contra, si l’obra té sis autors a la portada, però al sumari (o taula de contingut) no s’atribueixen capítols diferents a cada persona, llavors l’obra és una col·laboració.
Les col·laboracions són identificades pel primer creador i el títol preferit (1XX+245, o, 100+240), fins i tot quan l’obra té més de tres autors.
Una col·laboració és quan l’autoria de cada capítol no és atribuïda a creadors individuals.
Informació addicional: (UPF)
Ex.:
245 00 $$aThe treatment of criminals in the ancient Near East /$$cedited by Jack M. Sasson
505 8# $$aConté: The treatment of criminals in ancient Egypt through the New Kingdom / David Lorton – Wrongdoing and its sanctions : on “criminal” and civil law in the Old Babylonian period / Johannes Renger – The Nungal-hymn and the Ekur-prison / Tikva Simone Frymer – Treatment of criminals at Mari : a survey / Jack M. Sasson – Prison and punishment in Early Anatolia / Kaspar Riemschneider
700 12 $$iContenidor de (obra):$$aLorton, David.$$tTreatment of criminals in Ancient Egypt
Es dóna el contingut en un camp 505, si és factible. Es proporciona un punt d’accés autoritzat analític per a l'obra predominant o la primera si representa una part important del recurs. Opcionalment podeu donar altres punts d’accés analítics d’altres obres de la compilació.
No s'aplica en el cas de:
antologies de poesia
himnaris
actes de congressos
revistes
col·leccions d'entrevistes o cartes
capítols de multivolums
recursos similars
Segons el tipus de compilacions, creeu els punts d'accés següents:
a) Si l’obra és una compilació d’obres de diferents creadors amb títol col·lectiu:
Elaboreu el punt d’accés autoritzat que representa l’obra usant el títol preferit de la compilació (245)
Ex:
245 00 $$aGestión de la calidad y marketing en las bibliotecas públicas /$$c[traducción: Celer Pawlowsky]
505 8# $$aConté: La gestión de calidad en las bibliotecas públicas / Ute Klaassen, Chris Wiersma -- La adaptación de la oferta: instrumentos de marketing para establecer los objetivos de las bibliotecas públicas y la calidad de sus servicios / Thierry Giappiconi
700 12 $$iContenidor de (expressió):$$aKlaassen, Ute.$$tQuality management in public libraries.$$lCastellà
700 1# $$aWiersma, Chris,$$eautor (aquesta entrada no és autor/títol preferit perquè només es fa el títol preferit amb el primer autor d'una obra)
700 12 $$iContenidor de (expressió):$$aGiappiconi, Thierry.$$tAdjusting the product.$$lCastellà
b) Si l'obra és una compilació d’obres de diferents creadors sense un títol col·lectiu:
Elaboreu punts d’accés separats per a cadascuna de les obres, proporcionant el títol preferent de cadascuna de les mateixes.
En aquest cas, indiqueu al camp 245 la menció de responsabilitat després de cada títol, separant les diferents obres amb un punt:
Ex.:
245 04 $$aThe Printer's manual /$$cby Caleb Stower ; with a new introduction by John Bidwell. The printer's companion / by Edward Grattan ; with a new introduction by Clinton Sisson
700 12 $$iContenidor de (obra):$$aStower, C.$$q(Caleb),$$d1778 o 1779-1816.$$tPrinter's manual
700 12 $$iContenidor de (obra):$$aGrattan, Edward,$$d1804-1888.$$tPrinter's companion
700 10 $$aBidwell, John,$$eescriptor d'una introducció
700 10 $$aSisson, Clinton,$$eescriptor d'una introducció
Ex.:
245 04 $$aThe Analysis of the law /$$cSir Matthew Hale. The student's companion / Giles Jacob
700 12 $$iContenidor de (obra):$$aHale, Matthew,$$cSir,$$d1609-1676,$$tAnalysis of the law
700 12 $$iContenidor de (obra):$$aJacob, Giles,$$d1686-1744.$$tStudent's companion
c) Si l'obra és una compilació d'obres d'un mateix autor que inclou, o que es presenta com si inclogués, les seves obres completes:
Enregistreu el títol col·lectiu convencional "Obres"
Si la compilació és o pretén incloure l'obra completa d'una persona en un gènere concret, useu un títol col·lectiu específic: "Assaigs", Novel·les", "Poesia", "Teatre", etc.
Ex.:
100 1# $$aCervantes Saavedra, Miguel de,$$d1547-1616,$$eautor
240 10 $$aObres
245 10 $$aObras completas /$$cMiguel de Cervantes Saavedra ; edición, introducción y notas de Juan Carlos Peinado
700 10 $$aPeinado, Juan Carlos,$$eeditor literari,$$eescriptor d'una introducció
Ex.:
100 1# $$aBeckett, Samuel,$$d1906-1989
240 10 $$aTeatre.$$lCatalà
245 10 $$aTeatre complet /$$cSamuel Beckett ; pròleg de Ramon Simó
700 10 $$aSimó, Ramon,$$d1961-$$eescriptor d'un pròleg
d) Si l'obra és una compilació de dues o més obres d’un mateix autor, amb o sense títol col·lectiu (que no són ni pretenen ser compilacions de les seves obres completes):
Creeu punts d’accés per a totes les obres incloses, proporcionant-ne el títol preferit de cadascuna de les mateixes
Addicionalment, identifiqueu les obres de la compilació de manera col·lectiva registrant un títol col·lectiu convencional seguit de “Seleccions”.
Ex.:
100 1# $$aMaugham, W. Somerset$$q(William Somerset),$$d1874-1965
240 10 $$aObres.$$kSeleccions
245 14 $$aThe Somerset Maugham pocket book /$$cedited with an introduction by Jerome Weidman
505 8# $$aConté: Cakes and ale – The circle. Short stories -- Travel sketches -- Essays
700 12 $$iContenidor de (obra):$$aMaugham, W. Somerset$$q(William Somerset),$$d1874-1965.$$tCakes and ale
700 12 $$iContenidor de (obra):$$aMaugham, W. Somerset$$q(William Somerset),$$d1874-1965.$$tCircle. Short stories
700 12 $$iContenidor de (obra):$$aMaugham, W. Somerset$$q(William Somerset),$$d1874-1965.$$tTravel sketches
700 12 $$iContenidor de (obra):$$aMaugham, W. Somerset$$q(William Somerset),$$d1874-1965.$$tEssays
7001# $$aWeidman, Jerome,$$d1913-1998,$$eeditor literari,$$eescriptor d'una introducció
Ex.:
100 1# $$aFuster, Joan,$$d1922-1992,$$eautor,$$eescriptor d'una introducció
240 10 $$aAssaigs.$$kSeleccions
245 10 $$aAssaigs 1 /$$cJoan Fuster ; introducció de l'autor
505 8# $$aConté: El descrèdit de la realitat – Les originalitats
700 12 $$iContenidor de (obra):$$aFuster, Joan,$$d1922-1992.$$tDescrèdit de la realitat
700 12 $$iContenidor de (obra):$$aFuster, Joan,$$d1922-1992.$$tOriginalitats
Ex.:
100 1# $$aShakespeare, William,$$d1564-1616,$$eautor
240 10 $$aTeatre.$$kSeleccions.$$lCastellà
245 10 $$aSueño de una noche de verano ;$$bEl Rey Ricardo II ; La tempestad /$$cWilliam Shakespeare ; traducción: Luis Astrana
700 1# $$aAstrana Marín, Luis,$$etraductor
700 12 $$iContenidor de (expressió):$$aShakespeare, William,$$d1564-1616.$$tMidsummer night's dream.$$lCastellà
700 12 $$iContenidor de (expressió):$$aShakespeare, William,$$d1564-1616.$$tKing Richard II.$$lCastellà
700 12 $$iContenidor de (expressió):$$aShakespeare, William,$$d1564-1616.$$tTempest.$$lCastellà
e) Si l'obra consisteix en dues o més parts d’una obra:
Si aquestes estan numerades consecutivament i si cada part s’identifica per un terme general i un número, elaboreu un punt d’accés combinant el títol preferit que representa l’obra i el títol preferit de la seqüència de les parts:
Ex.:
100 0# $$aHomer,$$eautor
240 10 $$aIlíada.$$nLlibre 1–6.$$lAnglès
245 14 $$aThe First six books of Homer’s Iliad /$$cwith English notes, critical and explanatory, a metrical index, and Homeric glossary by Charles Anthon
700 10 $$aAnthon, Charles,$$eescriptor de contingut textual suplementari
Si les parts no estan numerades o si no estan numerades consecutivament, elaboreu punts d’accés separats per a cadascuna de les parts i, addicionalment, identifiqueu-les col·lectivament mitjançant un punt d’accés construït combinant el punt d’accés que representa l’obra i el títol col·lectiu convencional “Seleccions”:
Ex.:
100 0# $$aHomer,$$eautor
240 10 $$aIlíada.$$kSeleccions.$$lAnglès
245 10 $$aHomer’s Iliad, books I, VI, XX, and XXIV /$$cwith a copious vocabulary for the use of schools and colleges, by James Fergusson
700 02 $$iContenidor de (expressió):$$aHomer.$$tIlíada.$$nLlibre 1.$$lAnglès
700 02 $$iContenidor de (expressió):$$aHomer.$$tIlíada.$$nLlibre 6.$$lAnglès
700 02 $$iContenidor de (expressió):$$aHomer.$$tIlíada.$$nLlibre 20.$$lAnglès
700 02 $$iContenidor de (expressió):$$aHomer.$$tIlíada.$$nLlibre 24.$$lAnglès
700 10 $$aFergusson, James,$$eescriptor de contingut textual suplementari
110 - ENTITATS CORPORATIVES COM A CREADORS
a) Entitats corporatives que es consideren creadors
Les entitats corporatives es consideren creadors quan són responsables d'originar, editar o causar l'emissió d'obres que entren en una o més de les següents categories:
a) obres de naturalesa administrativa que es refereixen a alguns dels següents aspectes de l'entitat mateixa:
i) les seues polítiques internes, procediments, finances i/o operacions
ii) les seues oficines, personal i/o membresía (p. ex., directoris)
iii) els seus recursos (p. ex., catàlegs, inventaris)
b) obres que registren el pensament col·lectiu de l'entitat (p. ex., informes de comissions, comités; declaracions oficials de postura sobre polítiques externes; normes)
c) obres que registren audiències dirigides per entitats legislatives, judicials, governamentals i altres
d) obres que informen l'activitat col·lectiva d'
i) una conferència (p. ex., actes, recopilacions de treballs)
ii) una expedició (p. ex., resultats d'una exploració, investigació)
iii) un esdeveniment (p. ex., una exposició, fira, festival) que responga a la definició d'una entitat corporativa sempre que la conferència, expedició o esdeveniment estiga esmentat en l'ítem que es descriu
e) obres que resulten de l'activitat col·lectiva d'un grup d'intèrprets que actuen com un tot, on la responsabilitat del grup va més enllà de la mera interpretació, execució, etc.
f) obres cartogràfiques que s'originen en una entitat corporativa diferent d'una entitat que simplement siga responsable de la seua publicació o distribució
g) obres legals dels següents tipus:
i) lleis
ii) decrets d'un cap d'estat, cap del poder executiu o entitat executiva governant
iii) avantprojectes i projectes legislatius
iv) reglaments administratius
v) constitucions, cartes de fundació, etc.
vi) reglaments de tribunals
vii) instruccions als jurats, acusacions, processos i sentències dels tribunals.
h) obres d'art reconegudes per dues o més artistes actuant com una entitat corporativa.
b) Autoritats Governamentals i Religioses Considerades Creadors:
Les autoritats governamentals i religioses es consideren creadors quan són responsables dels següents tipus de comunicacions oficials:
a) comunicacions oficials de caps d'estat, caps de govern, governants de territoris dependents o ocupats, caps d'organismes internacionals (p. ex., missatges a les legislatures, proclamacions, ordres executives)
b) comunicacions oficials de papes, patriarques, bisbes, etc. (p. ex., instruccions, decrets, cartes pastorals, butlles, encícliques; missatges oficials a concilis, sínodes)
Ex.:
110 2# $$aEsglésia Catòlica.$$bPapa (2013- : Francesc)
240 10 $$aLaudato si'.$$lCastellà
245 10 $$aAlabado seas :$$b(Laudato si') : carta encíclica Laudato si' del Santo Padre Francisco sobre el cuidado de la casa común /$$cPapa Francisco
El subcamp Obligatori per la 111 és $a i els Obligatoris si Aplicables són $c $d, $e, $j, $n
$a Nom de congrés o nom de jurisdicció com a element d'entrada
Si a la font preferida d’informació figuren les diferents formes del nom d’un congrés, la forma acceptada ha de ser la que incloga el nom (o abreviatura del nom) de l’entitat associada
Ex.:
111 2# $$aIEEE East-West Design & Test Symposium,$$jautor
Si el nom del congrés inclou el nom complet de l'entitat superior o relacionada, enregistreu el congrés subordinat al nom de l'entitat superior o relacionada (p. ex., assemblea anual d’una associació)
Ex.:
SI 110 2# $$aSociedad Nuclear Española.$$bReunión Anual$$n(5a :$$d1979 :$$cBarcelona, Catalunya),$$eautor
NO 111 2# $$aReunión Anual de la Sociedad Nuclear Española$$n(5a :$$d1979 :$$cBarcelona, Catalunya),$$jautor
Si un congrés té un nom concret propi i, a més, té un nom més general que correspon a una sèrie de congressos, trieu el nom concret com a nom preferit:
Ex.:
SI 111 2# $$aSymposium on the Role of Some of the Newer Vitamins in Human Metabolism and Nutrition$$d(1955 :$$cVanderbilt University School of Medicine),$$j autor
NO 111 2# $$aNutrition Symposium (nom més general)
SI 111 2# $$aSymposium on Endocrines and Nutrition$$d(1956 :$$cUniversity of Michigan Medical School),$$jautor
NO 111 2# $$aNutrition Symposium (nom més general)
Ometeu del nom d’un congrés, etc., les indicacions del número, l’any o els anys de convocatòria. Apliqueu també aquesta instrucció al nom d’unes jornades, una reunió, una exposició, una fira, un festival, un congrés, etc., tractat com una entitat subordinada
Ex.:
SI 111 2# $$aConference on ...$$jautor
NO 111 2# $$aSecond Conference on ...
Ex.:
SI 111 2# $$aCongress on ... $$jautor
NO 111 2# $$a1972 Congress on ...