130, 240 - Títol preferit de l'obra (Tots els materials)

1. Definició

En material textual els subcamps Obligatoris per la 130 i 240  són $a, i els Obligatoris si Aplicables són $d, $f, $h, $k, $l, $n, $p, $s

El títol preferit és el punt d'accés autoritzat triat per identificar l'obra o l'expressió i les seues relacions amb la resta d'obres o expressions.

Segons el cas podeu crear un títol preferit en les etiquetes següents:

    • Quan el registre conté un camp 1XX, creeu un camp 240 amb el títol preferit
    • Quan el contingut del camp 245 $a siga idèntic al títol preferit, no creeu un 240 o un 130
    • Quan el registre no conté un camp 1XX, creeu un camp 130 amb el títol preferit
    • Quan vulgueu crear una entrada secundària d'autor/títol o de títol (700 $t o 730)
    • Quan vulgueu crear entrades de matèria d'autor/títol o de títol (600 $t o 630) 
    • Quan vulgueu crear entrades de col·lecció d'autor/títol o de títol (800 $t o 830)

2. Creació d'un títol preferit

Creeu un títol preferit per:

a) Unificar diverses manifestacions d'una obra que han aparegut amb títols diferents (edicions, etc.)

Ex.:

100 1# $$aCervantes Saavedra, Miguel de, $$d1547-1616,$$eautor

240 10 $$aDon Quijote de la Mancha

245 10 $$aVida y hechos del ingenioso cavallero D. Quijote de la Mancha /$$ccompuesta por Miguel de Cervantes Saavedra

i

100 1# $$aCervantes Saavedra, Miguel de,$$d1547-1616,$$eautor

240 10 $$aDon Quijote de la Mancha

245 10 $$aEdición facsimilar de la Vida y hechos del ingenioso cavallero D. Quixote de la Mancha /$$cenriquecida con 32 ilustraciones de la edición de la "Compagnie des Libraires" en París en 1713 y 25 ilustraciones de Ch.-A. Coypel grabadas por Folkema y Fokke que figuran en la edición de Arkspée en Amsterdam en 1755

i

100 1# $$aCervantes Saavedra, Miguel de, $$d1547-1616,$$eautor240 10 Don Quijote de la Mancha

245 10 $$aDon Quijote de la Mancha /$$por Miguel de Cervantes

No s'ha de posar la 240 per coincidència amb la 245


Ex.:

100 1# $$aLennox, Charlotte,$$daproximadament 1729-1804,$$eautor

240 10 $$aFemale Quixote 

245 14 $$aThe female Quixote, or, The adventures of Arabella /$$cCharlotte Lennox ; edited with an introduction by Margaret Dalziel ; chronology and appendix by Duncan Isles 

246 30 $$aAdventures of Arabella

i

100 1# $$aLennox, Charlotte,$$daproximadament 1729-1804,$$eautor

245 14 $$aThe female Quixote /$$dCharlotte Lennox


b) Identificar una obra quan el títol pel qual se la coneix difereix del títol propi del recurs que es descriu:
 

Ex.:

130 0# $$aChanson de Roland

245 14 $$aLes textes de la Chanson de Roland /$$ced. par Raoul Mortier

i

130 0# $$aChanson de Roland

245 13 $$aLa chanson de Roland ou de Roncevaux du 12e siècle /$$cpubliée pour la première fois d'après le manuscrit de la Bibliothèque Bodléienne à Oxford par Francisque Michel


c) Diferenciar entre dues o més obres publicades amb el mateix títol mitjançant un qualificador:

Ex.:

130 0#    $$aHalloween (Hinkler Books)

245 10    $$aHalloween

264 #1    $$aHeatherton, Victoria, Australia :$$bHinkler Books Pty Ltd,$$c[2011]

i

130 0#    $$aHalloween (DK Publishing, Inc.)

245 10    $$aHalloween

264 #1    $$aLondon :$$bDK Pub.,$$c2009


Ex.:

130 0# $$aRevista de Catalunya (1896)

245 10 $$aRevista de Catalunya :$$bciències, lletres, arts

i

130 0# $$aRevista de Catalunya (1912)

245 10 $$aRevista de Catalunya

i

130 0# $$aRevista de Catalunya (1924)

245 00 $$aRevista de Catalunya


Ex.:

130 0   $$aAureneta (Barcelona, Catalunya)

245 1 2 $$aL'Aureneta :$$bsetmanari català il.lustrat

i

130 0   $$aAureneta (Buenos Aires, Argentina)

 245 1 2 $$aL'Aureneta :$$bsenmanari humoristich y literari


d) Diferenciar entre dues o més expressions d'una obra, traduccions, etc.
:

Ex.:

100 1#   $$aUnamuno, Miguel de,$$d1864-1936,$$eautor

240 10  $$aAgonía del cristianismo.$$lFrancès

245 12  $$aL'agonie du christianisme /$$cpar Miguel de Unamuno ; traduit du texte espagnol inédit par Jean Cassou


Ex.:

100 1# $$aDickens, Charles,$$d1812-1870,$$eautor 

240 10 $$aDombey and Son.$$lCastellà 

245 10 $$aDombey e hijo /$$cCharles Dickens ; versión castellana de: Fernando Gutiérrez y Diego Navarro


                 e) Quan es tracte de casos especials

En cas de catalogar obres jurídiques (lleis i tractats), obres religioses, obres musicals o comunicacions oficials, sempre heu de crear un títol preferit

3. Selecció del títol preferit

3.1. Catàlegs de referència

Abans de crear qualsevol encapçalament en el catàleg de la UV:

1. Verifiqueu que no estiga ja creat en el catàleg per tal que el pugueu copiar.

2. En cas que no estiga en el catàleg consulteu els catàlegs de referència per crear l'encapçalament correcte.

a) Si és un títol català copieu el títol del registre d'autoritats de la Biblioteca de Catalunya: Càntic

b) Si és un títol estranger copieu el títol del registre d'autoritats de la Library of Congress o VIAF

c) Si és un títol de la resta de l'estat espanyol, creeu l'entrada d’acord amb RDA o consulteu el catàleg de la BNE

3. Si no trobeu el títol que voleu crear en el catàleg de referència, creeu-lo segons la normativa (RDA 6) i seguint les concrecions de la BC.

3.2. Obres creades abans de 1501 / després de 1500

3.2.1. Obres creades abans de 1501

Trieu com a títol preferit d’una obra creada abans de 1501 el títol o la forma del títol en la llengua original per la qual l’obra s’identifica en les fonts de referència modernes. Si per les fonts de referència modernes no queda clar, useu (en aquest ordre de preferència):

      • les edicions modernes
      • les edicions antigues
      • les còpies manuscrites

Ex.: 

100 0# $$aJaume$$bI,$$crei de Catalunya-Aragó,$$d1208-1276,$$eautor

240 10 $$aLlibre dels feits

245 13 $$aEl llibre dels feyts del Rey en Jacme :$$bedición facsímil del manuscrito de Poblet (1343) conservado en la Biblioteca Universitaria de Barcelona /$$cintroducción de Martín de Riquer 


Excepcionalment, en el cas de les obres gregues clàssiques i bizantines, si una obra està escrita originalment en grec clàssic o una obra ha estat creada per un pare de l’Església grec o per un altre escriptor bizantí abans de 1453:


a) Trieu com a títol preferit un títol ben establert en obres de referència en català:

Ex.:

100 0#  $$aPlató,$$d428 o 7-348 o 7 aC ,$$eautor

240 10  $$aBanquet.$$lCastellà

245 10  $$aBanquete /$$cPlatón ; traducción, introducción y notas de Marcos Martínez Hernández


b) Si no hi ha un títol ben establert en obres de referència en català, trieu el títol llatí.

c) Si no hi ha ni un títol ben establert en obres de referència en català ni un títol llatí, trieu el títol grec.


Si es tracta d’una obra anònima i l’obra no està escrita ni en grec ni en llatí trieu com a títol preferit un títol ben establert en català. En cas que no hi hagi cap títol establert en català seguiu el punt 5.4 de les concrecions de la BC a les RDA per la transliteració de noms i títols.

Ex.:

130 0#  $$aMil i una nits.$$lCastellà

245 14 $$aLas mil y una noches /$$cadaptación: Ballester Escalas ; portada e il·lustracions: Fariñas


3.2.2. Obres creades després de 1500

En el cas de les obres creades després de 1500, trieu el títol preferit  seguint l'ordre següent:

      • El títol en la llengua original pel qual l’obra ha esdevingut coneguda mitjançant el seu ús en recursos que materialitzen l’obra o en fonts de referència.
      • El títol propi de l'edició original (245) 
      • Si l’obra es publica simultàniament en diferents llengües i la llengua original no es pot determinar, trieu el primer títol propi del recurs rebut en primer lloc. Si en el mateix recurs hi ha edicions en diverses llengües (per exemple, una obra publicada amb el mateix text en francès i anglès), trieu el títol propi mencionat a la font preferida d’informació. 
      • Si l’obra es publica simultàniament en la mateixa llengua amb títols diferents, trieu el primer títol rebut com a títol preferit.

4. Generalitats

Els punts següents us donaran algunes indicacions bàsiques per crear els títols preferits.

4.1. Article inicial

En enregistrar el títol, ometeu-ne l'article inicial, llevat que l’accés al títol de l’obra s’hagi de fer sota aquest article (per exemple, un títol que comença amb el nom d’una persona o d’un lloc).

Ex.:

100 1# $$aPenna, Aurelio,$$eautor

240 10 $$aAngeli.$$lFrancès

245 14  $$aLes anges :$$bles découvrir, les entendre, les rencontrer, les prier /$$cA. Penna ; trad. de l'italien par Frédéric Delacourt


Ex.:

100 1# $$aBalfour, Amy C.,$$eautor

240 10  $$aLos Angeles encounter.$$lCastellà

245 10 $$aLos Angeles de cerca /$$cAmy C. Balfour


Ex.:

100 1# $$aPadoa, Leone,$$eautor

240 10 $$aCottura dei prodotti ceramici.$$lCastellà 

245 13 $$aLa cocción de productos cerámicos :$$bcon especial referencia a los materiales de revestimiento y de pavimento /$$cLeone Padoa ; traducido por Carlos Escriche

Títol original: La cottura dei prodotti ceramici


4.2. Títol alternatiu i complement de títol

No incloeu un títol alternatiu ni un complement del títol, com a part del títol preferit, si n’hi ha un.

Ex.:

100 1# $$aRojas, Fernando de,$$daproximadament 1470-1541,$$eautor

240 10  $$aCelestina

245 1 3 $$aLa Celestina, ó, La tragicomedia de Calixto y Melibea /$$cFernando de Rojas ; edición y notas José Ibáñez Campos


4.3. Llengües (originals i/o traduccions)

4.3.1 En cas de documents en una llengua 

a) Si és la llengua original, no cal afegir cap $l (llengua de l'obra):

Ex.:

100 1# $$aCela, Camilo José,$$d1916-2002,$$eautor

240 10 $$aNovel·les.$$kSeleccions

245 13 $$aLa colmena;  Pabellón de reposo ; La cucaña, la rosa /$$cCamilo José Cela

700 12 $$iContenidor de (obra):$$aCela, Camilo José,$$d1916-2002.$$tColmena

700 12 $$iContenidor de (obra):$$aCela, Camilo José,$$d1916-2002.$$tPabellón de reposo

700 12 $$iContenidor de (obra):$$aCela, Camilo José,$$d1916-2002.$$tCucaña, la rosa


b) Si no és la llengua original, cal afegir un $l (llengua de l'obra):

Ex.:

100 1#  $$aProust, Marcel,$$d1871-1922,$$eautor

240 10  $$aA la recherche du temps perdu.$$lCastellà

245 10  $$aEn busca del tiempo perdido /$$cMarcel Proust ; prólogo de Mauricio Serrahima

700 1# $$aSerrahima, Maurici,$$d1902-1979,$$eescriptor d'un pròleg


4.3.2. En cas de documents en més d'una llengua. 

Creeu tants títols preferits com llengües (la possibilitat de fer servir l'aclariment políglota, ja no existeix en RDA)

Ex.:

110 1# $$aEspanya,$$ejurisdicció promulgadora

245 10 $$aCodi civil =$$bCódigo civil /$$cponent: Carles J. Maluquer de Motes i Bernet ; assessorament i coordinació del llenguatge jurídic: Oriol Oleart i Piquet

546 ## $$aText bilingüe català-castellà

700 1# $$aMaluquer de Motes i Bernet, Carles J.,$$eeditor literari

710 12 $$iContenidor de (obra):$$aEspanya.$$tCódigo civil (1889)

710 12 $$iContenidor de (expressió):$$aEspanya.$$tCódigo civil (1889).$$lCatalà


Ex: 

100 1# $$aMacken, JoAnn Early,$$d1953-$$eautor

245 10 $$aMail carrier=$$bEl Cartero/$$cJoAnn Early Macken

546 ## $$aText en anglès i castellà

700 12 $$iContenidor de (obra):$$aMacken, JoAnn Early,$$d1953-$$tMail carrier

700 12 $$iContenidor de (expressió):$$aMacken, JoAnn Early,$$d1953-$$tMail carrier.$$lCastellà


4.4. Atributs addicionals identificadors de les obres

En cas que calgui distingir una obra o expressions d’una altra obra o expressions amb el mateix títol, i que no es puguin diferenciar per l'autor, afegiu un o més atributs que identifiquin l'obra o expressió.  Aquest atributs poden ser:

a) forma de l’obra:

Ex.:

130 0# $$aDirty dancing (Musical)

245 10 $$aDirty dancing /$$bthe classic story on stage : original cast recording

i

130 0# $$aDirty dancing (Pel·lícula cinematogràfica)

245 10 $$aDirty dancing /$$cdirected by Emile Ardolino ; written by Eleanor Bergstein


b) data de l'obra:

Ex.:

130 0# $$aMisérables (Pel·lícula cinematogràfica : 1958)

 245 14 $$aLes misérables /$$cdirecteur: Paul Gadeag

i

130 0# $$aMisérables (Pel·lícula cinematogràfica : 1978)

245 10 $$aVictor Hugo's Les misérables /$$cITC ; Lew Grade presents a Norman Rosemont production ; screenplay by John Gay ; produced by Norman Rosemont ; directed by Glenn Jordan

Ex.:

130 0# $$aAra (1930)

245 10 $$aAra :$$bsetmanari catalanista republicà

i

130 0# $$aAra (2010)

245 10 $$aAra


c) lloc d’origen de l’obra:

Ex.:

130 0# $$aCaiga quien caiga (Programa de televisió : Argentina).$$kSeleccions

245 10 $$aCaiga quien caiga /$$cProducción Quatro Cabezas, s.a. ; dirección Pablo del Pozo

i

130 0# $$aCaiga quien caiga (Programa de televisió : Espanya).$$kSeleccions

245 10 $$aLo mejor de Caiga quien caiga /$$cproducción: Telecinco, Globomedia ; Equipo CQC ; dirección: Edu Arroyo


d) altres característiques distintives de l’obra:

Ex.:

130 0# $$aRevista (Col·legi de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya)

245 13 $$aLa Revista /$$cCol·legi de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya, COTOC

 i

130 0# $$aRevista (Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya)

245 13 $$aLa Revista /$$cCol·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya

Ex.: 

130 0# $$aRevista política de la España de ahora (Mensual) 

i

130 0#  $$aRevista política de la España de ahora (Semanal) 


4.5. Atributs addicionals identificadors de les expressions

Quan és necessari diferenciar una expressió d'un altra de la mateixa obra es poden fer servir atributs addicionals. 


a) Llengua

En el cas de les traduccions enregistreu la llengua. Seguiu les instruccions de l'apartat "4.3. Llengües" d'aquesta pauta.


b) Data de l'expressió

Sols en casos on realment cal diferenciar entre dues expressions diferents. És la data més antiga associada amb l'expressió (=data de publicació de la primera manifestació).

S'enregistra en el subcamp $f (data)

Ex:

130 0# $$aBíblia.$$lCatalà.$$sMontserrat.$$f1970 


c) Versió

Opcionalment es por indicar l'edició i altres informacions en el subcamp $s (versió)

Ex:

130 0# $$aHarrison's principles of internal medicine.$$s19th edition.$$lCastellà


5. Parts d’una obra

Si la part s'identifica clarament amb un títol distintiu, creeu un títol preferit amb títol de la part. 

Ex. :

100 1#   $$aProust, Marcel,$$d1871-1922,$$eautor

240 10   $$aDu côté de chez Swann.$$lCatalà

245 10  $$aPel cantó de Swan /$$cMarcel Proust ; traducció de Valèria Gaillard Francesch

Títol preferit d'una part de À la recherche du temps perdu de Marcel Proust


Si la part només s’identifica amb un terme general amb o sense una designació numèrica o alfabètica (per exemple, Prefaci, Llibre 1, Part 2, Band 3), enregistreu la designació de la part com a títol preferit de la part. Enregistreu la designació numèrica en xifres. 

Ex.:

100 0#   $$aHomer,$$eautor

240 10   $$aIlíada.$$nLlibre 1.$$lItalià

245 10   $$aIliade.$$nLibro primo /$$cOmero ; a cura di Elio Privitera


En identificar una seqüència de dues o més parts d’una obra numerades consecutivament, cadascuna de les quals s’identifica només amb un terme general i un número, enregistreu la designació de les parts com a títol preferit. Enregistreu el terme general en singular, seguit dels números inclusius de les parts. Enregistreu les designacions numèriques com a xifres.

Ex.:

100 0#  $$aHomer,$$eautor

240 10  $$aIlíada.$$nLlibre 1–6.$$lAnglès

245 14  $$aThe first six books of Homer’s Iliad /$$cwith English notes, critical and explanatory, a metrical index, and Homeric glossary by Charles Anthon


Si les parts no estan numerades o si no estan numerades consecutivament, elaboreu punts d’accés separats per a cadascuna de les parts i, addicionalment, identifiqueu-les col·lectivament mitjançant un punt d’accés construït combinant el punt d’accés que representa l’obra i el títol col·lectiu convencional “Seleccions” 

 Ex.:

100 0#     $$aHomer,$$eautor

240 10     $$aIlíada.$$kSeleccions.$$lAnglès

245 10     $$aHomer’s Iliad, books I, VI, XX, and XXIV /$$cwith a copious vocabulary for the use of schools and colleges, by James Fergusson

700 02     $$iContenidor de (expressió): $$aHomer.$$tIlíada.$$nLlibre 1 .$$lAnglès

700 02     $$iContenidor de (expressió): $$aHomer.$$tIlíada.$$nLlibre 6.$$lAnglès

700 02     $$iContenidor de (expressió): $$aHomer.$$tIlíada.$$nLlibre 20.$$lAnglès

700 02     $$iContenidor de (expressió): $$aHomer.$$tIlíada.$$nLlibre 24.$$lAnglès


6. Obres completes d’un autor

Enregistreu el títol col·lectiu convencional “Obrescom a títol preferit d’una compilació d’obres que inclou, o que es presenta com si inclogués, les obres completes d’una persona, una família o una entitat corporativa. Considereu que les obres completes inclouen totes les obres que estan completes en el moment de la publicació.

Ex:

100 1# $$aVerdaguer, Jacint,$$d1845-1902,$$eautor

240 10 $$aObres

245 10 $$aObres completes /$$cJacint Verdaguer


Però si no són les obres completes, vegeu el punt següent d'aquesta guia.

Enregistreu un dels títols col·lectius convencionals següents com a títol preferit d’una compilació d’obres que inclou, o que es presenta com si inclogués, les obres completes d’una persona, una família o una entitat:

      • Assaigs
      • Correspondència
      • Discursos
      • Narracions curtes
      • Novel·les
      • Poesia
      • Prosa
      • Teatre

(bombilla)Nota: aquesta llista representa els termes acceptats per RDA

Ex.:

100 1#  $$aValle-Inclán, Ramón del,$$d1866-1936,$$eautor

240 10  $$aNovel·les

245 10  $$aNarrativa completa /$$cValle-Inclán ; introducción: Darío Villanueva

Si cap dels termes anteriors no és apropiat, enregistreu un títol col·lectiu específic apropiat (p. ex., “Cartells”, “Fragments”, etc.).

7. Compilacions de dues o més obres d’un autor

En el cas de les compilacions de dues o més obres d’un mateix autor, amb o sense títol col·lectiu (que NO SÓN ni pretenen ser compilacions de les seves OBRES COMPLETES):

  • Creeu punts d’accés per a totes les obres incloses, proporcionant-ne el títol preferit de cadascuna de les mateixes.
  • Addicionalment, identifiqueu les obres de la compilació de manera col·lectiva registrant un títol col·lectiu convencional seguit de “Seleccions”.

Ex.:

100 1# $$aUnamuno, Miguel de,$$d1864-1936,$$eautor

240 10 $$aNovel·les.$$kSeleccions

245 10 $$aNiebla :$$b(nivola) ; Abel Sánchez : una historia de pasión ; La tía Tula /$$cMiguel de Unamuno

700 12 $$iContenidor de (obra):$$aUnamuno, Miguel de,$$d1864-1936.$$tNiebla

700 12 $$iContenidor de (obra):$$aUnamuno, Miguel de,$$d1864-1936.$$tAbel Sánchez

700 12 $$iContenidor de (obra):$$aUnamuno, Miguel de,$$d1864-1936.$$tTía Tula


Ex.:

100 1#      $$aFuster, Joan,$$d1922-1992,$$eautor,$$eescriptor d'una introducció

240 10      $$aAssaigs.$$kSeleccions

245 10      $$aAssaigs 1 /$$cJoan Fuster ; introducció de l'autor

505 8#      $$aConté: El descrèdit de la realitat -- Les originalitats

700 12      $$iContenidor de (obra):$$aFuster, Joan,$$d1922-1992.$$tDescrèdit de la realitat

700 12      $$iContenidor de (obra):$$aFuster, Joan,$$d1922-1992.$$tOriginalitats


Ex.:

100 1#      $$aShakespeare, William,$$d1564-1616,$$eautor

240 10      $$aTeatre.$$kSeleccions.$$lCastellà

245 10      $$aSueño de una noche de verano ;$$bEl Rey Ricardo II ; La tempestad /$$cWilliam Shakespeare ; traducción: Luis Astrana

700 1#      $$aAstrana Marín, Luis,$$etraductor

700 12      $$iContenidor de (expressió):$$aShakespeare, William,$$d1564-1616.$$tMidsummer night's dream.$$lCastellà

700 12      $$iContenidor de (expressió):$$aShakespeare, William,$$d1564-1616.$$tKing Richard II.$$lCastellà

700 12     $$iContenidor de (expressió):$$aShakespeare, William,$$d1564-1616.$$tTempest.$$lCastellà


8. Tipus especials d’obres

Per a les instruccions sobre la tria del títol preferit d’aquests tipus especials d’obres, vegeu les instruccions corresponents:

      • obres jurídiques
      • obres religioses
      • obres musicals
      • comunicacions oficials
         

Casos concrets Biblioteca de Ciències Socials

8.1. Obres jurídiques: lleis i tractats

Creeu els títols preferits de les obres jurídiques seguint les instruccions bàsiques excepte per als títols preferits de les lleis i tractats que es creen diferentment.

Es consideren "lleis" les normes dictades com a lleis per les persones jurídiques (cossos legislatius, caps d'estat, juntes militars, etc.) amb poder legislatiu dins d'una jurisdicció, que pot ser tant federal, estatal, autonòmica, provincial, municipal, etc.

Queden inclosos els decrets legislatius i els decrets llei:

    • Decret legislatiu: Norma amb força de llei dictada pel poder executiu en virtut de la potestat legislativa que li delega el poder legislatiu. A l'estat espanyol els poden dictar tant el govern central com els governs de les comunitats autònomes. Tanmateix, un decret legislatiu estatal sempre porta adjunt l'adjectiu ”Real”.

Ex.:

110 1# $$aEspanya,$$ejurisdicció promulgadora

240 10 $$aReal Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de propiedad intel·lectual, regularizando, aclarando y harmonizando las disposiciones legislativas vigentes sobre la materia


    • Decret llei: Norma amb força de llei dictada pel poder executiu, per exemple, cap de govern, consell executiu, junta militar, etc., en virtut de la seva pròpia potestat legislativa. A l'estat espanyol els poden dictar tant el govern central com els governs de les comunitats autònomes si els seus Estatuts d'Autonomia ho tenen previst (p. ex. Catalunya). Tanmateix, un decret llei estatal sempre porta adjunt l'adjectiu ”Real".

Ex.:

110 1# $$aEspanya,$$ejurisdicció promulgadora

240 10 $$aReal Decreto-Ley 1/1998, de 27 de febrero, sobre infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación


Ex.:

110 1#  $$aCatalunya,$$ejurisdicció promulgadora

240 10  $$aLlei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya

245 10  $$aLlei d'universitats de Catalunya


Ex.:

130 0# $$aTractat de Maastricht $$d(1992, febrer 7).$$lFrancès

245 10 $$aTraité sur l'Union Européenne

                                  

Els reglaments administratius de l'Estat espanyol i de les seves comunitats autònomes, que es publiquen com a decrets (exclosos els decrets legislatius i els decrets llei) no tenen rang de llei i s'entren sota l'encapçalament del ministeri, departament, conselleria, etc. que els proposen i/o refrenden. Per exemple, un decret executiu no s'ha de considerar decret llei i per tant no durà títol uniforme.


8.1.1. Lleis modernes

Les entrades de títol de les lleis o disposicions amb força de llei modernes es fan sota la jurisdicció.

En primer lloc, hem de determinar si són:

a) Compilacions de lleis, tant si són complets o parcials:

Amb RDA, desapareix el criteri temàtic (Lleis, etc.).

Per compilacions de lleis (de tipus cronològic, geogràfic, temàtic, ...), descriviu-les segons el model següent:

110: jurisdicció

245 : títol de la compilació

Ex.: 

110 1# $$aEspanya,$$ejurisdicció promulgadora

245 10 $$aRepertorio cronológico de legislación


Si la compilació conté obres de diferents jurisdiccions, es recomana fer tants punts d'accés 7xx com cregueu necessaris i obligatòriament una entrada per a la llei predominant o la mencionada en primer lloc:

Ex.: 

245 00 $$aConstitució Espanyola.$$bEstatut d'Autonomia de Catalunya. Reglament del Parlament de Catalunya

505 8# $$aConté: Constitució espanyola -- Estatut d'autonomia de Catalunya -- Reglament del Parlament de Catalunya

710 12 $$iContenidor de (expressió):$$aEspanya.$$tConstitución (1978).$$lCatalà

710 12 $$iContenidor de (obra):$$aCatalunya.$$tEstatut d'autonomia (1979)

710 12 $$iContenidor de (obra):$$aCatalunya.$$bParlament.$$tReglament (1987)


b) Lleis úniques 

En aquest apartat, també s'inclou una llei acompanyada de legislació complementària, normes de desenvolupament, etc.

Creeu el títol preferit segons el model següent i en aquest ordre de preferencia:

110: Jurisdicció 

240 : Títol uniforme creat segons les fonts següents i seguint el següent ordre de preferencia:

      • Títol curt oficial o títol de citació: títol establert que es troba dins del text de la mateixa llei. Es dóna, per exemple, en la legislació dels EEUU i Gran Bretanya mentre que, en el cas de les lleis espanyoles i catalanes, es correspon al títol oficial de la disposició (títol llarg)
      • Títol curt no oficial o títol de citació emprat a la bibliografia jurídica. En el cas de les lleis espanyoles i catalanes, es correspon al títol oficial de la disposició (títol llarg). Per a la legislació dels EEUU podeu consultar Cornell's Popular Names of Acts in the US Code
      • Títol oficial de la disposició: És el títol pel qual s'han d'establir els títols uniformes de les lleis de l'Estat espanyol. Es troba dins del text de la mateixa llei o a

Comunitat ValencianaDiari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) publicat des del 15 de juliol de 1982

Estat Espanyol: BOE a partir de 1960, Gazeta: colección histórica (1661-1959) o Altres butlletins autonòmics

      • Qualsevol altra designació oficial (p. ex., el número, data, ...)      

  245: títol

 Ex.:

110 1# $$aEspanya,$$ejurisdicció promulgadora

240 10 $$aCódigo civil (1889)

245 10 $$aCódigo civil español :$$bredactado en ...


Si el document conté dues o més lleis, doneu obligatòriament la primera llei o llei predominant, i valoreu en cada cas si considereu necessari fer punts d’accés per a les lleis restants.
En aquests casos, els camps que cal emprar són:

110 1#: jurisdicció (si són la mateixa per totes les lleis del document) 

710 12. per a cadascuna de les lleis

Ex.: 

110 1# $$aEspanya,$$ejurisdicció promulgadora

245 10 $$aRègim jurídic, procediment administratiu comú i administració electrònica :,$$bLlei 30/1992 i Llei 11/2007

710 12 $$iContenidor de (expressió):$$aEspanya.$$tLey 30/1992, de 26 de noviembre, de régimen  jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común.$$lCatalà

710 12 $$iContenidor de (expressió):$$aEspanya.$$tLey 11/2007, de 22 de junio, de acceso electrónico de los ciudadanos a los servicios públicos.$$lCatalà 

 

8.1.2 Lleis antigues  

Es fa la mateixa distinció que en les lleis modernes:

    • Una compilació de lleis antigues, medievals o consuetudinàries identificades per un nom
    • Una llei antiga, medieval o consuetudinària individual

S'usa com a títol preferit el de la llengua original pel qual una obra és identificada en les fonts de consulta (si l'obra és anterior a 1500) o en les manifestacions de l'obra (si és posterior).

Si les fonts de referència modernes no permeten establir-lo amb certesa, useu el títol trobat més sovint en:

a) edicions modernes

b) edicions antigues

c) còpies manuscrites

Excepció: en el cas d'obres gregues clàssiques i bizantines, trieu per ordre un títol en català, en llatí o en grec. Per tots els altres atributs que identifiquen les obres i expressions, hem d'obtindre la informació de qualsevol font.

Una obra anónima creada abans de 1501 que no està ni en l'escriptura grega ni en la llatina, useu-ne un títol establert en català.

Les entrades de títol de les lleis antigues es fan sota el títol 130.

En el cas d’una compilació, useu com a punt d’accés autoritzat (en aquest ordre de preferència):

a) el títol pel qual es coneix la llei o la compilació antiga de lleis

b) el títol propi (exclòs qualsevol títol alternatiu) del recurs que conté les lleis, etc.


Ex.:

Codi de lleis escrites en llatí i compilades el segle V. Es tria com a títol preferit el títol en la llengua original pel qual l’obra s’identifica normalment a les obres de referència modernes

130 0# $$aLex Salica


Ex.: 

Compilació de lleis escrites en babiloni antic i creada l’any 1728 aC. Es tria el títol en català establert en les fonts de referència

130 0# $$aCodi d’Hammurabi 

 

8.1.3 Tractats

a) Un tractat 

En el cas d’un tractat entre dos o més governs sobirans o amb organismes internacionals o la Santa Seu o jurisdiccions ara sota el nivell nacional però amb l'autoritat per signar tractats, elaboreu el punt d’accés autoritzat que representa l’obra usant el títol preferit del tractat s'enregistra segons l'ordre de preferència següent:

    • el títol oficial del tractat
    • un títol curt o un títol de citació usat en la literatura jurídica
    • qualsevol altra designació oficial per la qual es coneix el tractat.

Amb RDA no s'utilitza com a títol preferit Tractats, etc. i la seua data, entre parèntesi, és un element bàsic.

(bombilla)Tractat = TÍTOL + DATA (any, mes, sense abreujar, i dia)

Addicionalment, feu punts d'accés (7XX) per als signataris, participants, governs o entitats corporatives que participen en el tractat, encara que no formaran part del punt d'accés autoritzat:

Ex.:

130   0# $$a Treaty between the United States of America and the Russian Federation on Measures for the Further Reduction and Limitation of Strategic Offensive Arms $$d(2010, abril 8)

245   14 $$a The Treaty between the United States of America and the Russian Federation on Measures for the Further Reduction and Limitation of Strategic Offensive Arms :$$btreaty signed April 8, 2010.

710   1# $$a Estats Units d’Amèrica,$$eparticipant en un tractat

710   1# $$a Rússia (Federació),$$eparticipant en un tractat


b) Compilacions de tractats 

(bombilla)Compilació = TÍTOL + DATA O DATES INCLUSIVAMENT

En el cas d’una compilació de tractats que ha esdevingut coneguda per un nom col·lectiu dels tractats, enregistreu-lo com a títol preferit i afegiu la data o les dates inclusives d' aquestos: 

Ex.:

130 0# $$aTractat d’Utrecht$$d(1713–1715)

 En canvi, per a compilacions de tractats no identificats amb un nom col·lectiu, s'aplica el títol pel qual s'identifica.


8.1.4 Estatuts d'Autonomia

Com que els Estatuts d'Autonomia són lleis orgàniques promulgades per l'Estat espanyol, queden de la següent forma:

Ex.:

110 1# $$aCatalunya,$$ejurisdicció regida

240 10 $$aEstatut (2006)

245 10 $$aEstatut d'autonomia de Catalunya

8.2. Obres religioses

Per a les instruccions sobre la tria del títol preferit de les obres religioses, vegeu les instruccions corresponents recollides en les RDA

Entreu els llibres de la Bíblia com a subdivisió del títol preferit Bíblia:

Ex.:

SI 130 0# $$aBíblia.$$pAntic Testament.$$pGènesi

NO 130 0# $$aBíblia.$$pA.T.$$pGènesi


En cas de grups de llibres entreu el nom apropiat (Antic Testament o Nou Testament) com a subdivisió del títol preferit Bíblia

Ex.:  

SI 130 0# $$aBíblia.$$pAntic Testament.$$lAnglès

NO 130 0#  $$aBíblia.$$pA.T.$$kSeleccions.$$lAnglès

245 14 $$aThe Holy Bible :$$bFaithfully translated into English out of the authentical Latin ...


Ex.:

SI 130 0#  $$aBíblia.$$pAntic Testament.$$kSeleccions.$$lCatalà 

NO 130 0#  $$aBíblia.$$pA.T.$$kSeleccions.$$lCatalà

245 10 $$aCàntic dels càntics /$$cversió del Dr. Carles Riba ; introducció del Dr. Cebrià  Montserrat i notes dels Drs. Montserrat i Riba. Salms / introducció, versió i notes del Dr. Carles Cardó. Llibre de la Saviesa / introducció, versió i notes del Dr. Ramon Roca i Puige

730 02 $$iContenidor de (expressió):$$aBíblia.$$pCàntic dels Càntics.$$lCatalà

730 02 $$iContenidor de (expressió):$$aBíblia.$$pSalms.$$lCatalà

730 02 $$iContenidor de (expressió):$$aBíblia.$$pSaviesa.$$lCatalà



--------------------------

Juny de 2018

Basat en: Pautes de catalogació del CCUC en RDA


SERVEI D'INFORMÀTICA - UNIVERSITAT DE VALÈNCIA